D S León

David S. León i la seva escultura abstracta orgànica trenquen l’aire que les envolta, aconsegueixen una abstracció màgica d’observació retorçant el filferro, l’expressió i el sentiment i ensemblant-se amb el seu entorn que traspassen el moviment més dinàmic amb un objectiu: reflexionar sobre la humanitat.
Les formes, els materials i les tècniques depurades amb els anys creen una continuïtat i donen sentit a tota l’obra, i alhora, la seva senzillesa ens atrapa en un art de la seducció. Una intencionalitat involuntària, i una voluntat intencionada.
La seva obra parteix d’una representació esquemàtica, d’una idea simple de figuració humana amb línies pures, honestes i compromeses que reprodueixen i s’inspiren en els estats d’ànim, la quotidianitat que l’envolta i, a vegades, la mateixa perversió impregnada en la societat.

Xarxes Socials – Societat Unipersonal
Aquest treball reflecteix una societat híper connectada digitalment, però desconnectada del món real, una societat solitària que gira perpètuament sobre si mateixa, perdent de vista el seu món més proper. Ells parlen, intercanvien imatges i comentaris amb desconeguts, cossos inerts, igual que ells mateixos. S’emmirallen en un petit vidre negre, que il·lumina les seves cares i emplena de foscor els seus cors, enlluernant la veritat, convertint-se en esclaus d’un sistema que jutja i controla a les persones per classes socials, gènere, ètnia o religió, enganxats a una irrealitat virtual, com si d’una potent droga es tractés.