Subscriu-te al newsletter

Toni Molins

Exposició

La feina de Toni Molins és la d’un jove que viu necessitat. Estranyament, no hi ha els dubtes ni les intermitències que podrien ser pròpies de la seva edat. És rotund. Avança radiant i veloç com un cavall bell i salvatge. Sense regnes. L’objectiu és l’art mateix, després ja veurem en quina forma. Amb molt poc temps ha trobat l’emoció en una taca, ha tastat les trampes de la tècnica i no li ha fet por calcinar etapes de la seva pròpia obra, autodestruir-se si calia o qüestionar el sentit de la pintura avui com a forma d’expressió.

En la seva obra hi presenta el que ell considera “la tensió primordial” que es produeix entre la vida i la mirada reflexiva de la distància metafísica, també afí al artista i al regne de la bellesa, més aviat propera a la mort. -Només qui refà les passes d’Odisseu en el seu descens als inferns i n’és capaç de tornar victoriós és apte per conquerir la vida-.

No obstant, sovint el dimoni ha arrossegat els grans exploradors de l’Hades a les profunditats de la fosca. Per combatre-ho, el jove busca en el grotesc el bàlsam de la nostàlgia per salvar-se del mal dels homes romàntics. No són gratuïts els temes escatològics, les polles flàccides d’il·lustres pensadors acabats, les escenes folklòriques de dansa macabres ni les dones inflables que han perdut l’aire que les feia plenes. El jove artista tampoc trobaria lícit parlar d’una bellesa completa i perfecte, sense dissonàncies. La temàtica guerra, bruta i sòrdida (tot i que presentada sota atmosferes amables i un tractament tècnic exquisit) és inherent a l’actual context existencial de l’home modern, orfe de deus i certeses.

facebook.com/tonimolinshernandezweb