Subscriu-te al newsletter

Guim Valls

Masia IN

La poesia li fot el pal, i la publica, de moment, als estrats de l’aire. Acaba d’acabar els estudis, i comença a començar altres coses que, de fet, ja feia de sempre: com deixar-se créixer pèls a l’ànima, i péixer les ombres amb molles de pa sec. El poema és d’aigua i és de pedra a parts iguals, l’amor lent d’aquestes dues. Necessari com l’arbre inexistent que extreu del vent les síl·labes exactes del teu pròxim nom arran dels espadats en zel de l’existir amb la closca oberta. El dia nou d’agost de dos mil catorze serà a Moià recitant poemes. Sense ràbia, però amb deliri.