Nei Albertí

El principal interès de Nei Albertí és el coneixement d’una base amb els diferents materials i eines que envolten l’escultura i mantenir un diàleg “fluid” amb ells amb el mínim de limitacions i temps possibles.
A partir de l’any 2009, empès per la curiositat amb un treball cada vegada més ferm i sense deixar d’interessar-se per l’espai i el volum, comença a replantejar-se la capacitat física, el color i la llum en l’escultura.

El factor temps també l’interessa i amb teles i fils, com a nou suport, reinventa el seu concepte d’escultura, portant a l’extrem de l’inamovible, entrant de ple en món de la instal·lació. Immers en un afany de canviar fins i tot la idea més sagrada, juga i explora constantment a través de la discussió amb tots els racons del ple i el buit, del volum, de la realitat, de l’imaginari, del mundà o de l’irracional.

Com ell mateix comenta sobre la seva darrera obra: “atzar dirigit, inconscient mesurat, sorpresa intuïda, immediatesa amb calma; conceptes gairebé antagònics, l’equilibri dels quals-partint dels tants per cent de cada pol-pugui ser gestionat per mi mateix, són els fonaments bàsics de la meva última obra. Deixar fins a l’últim segon la possibilitat de canviar la direcció de l’obra mantenint el misteri, els nervis, la por i el goig de la creació a expenses del moment, que mitjançant l’espai on habita l’escultura, l’espai que genera i/o conforma, i el moviment que provoca l’ocupació de l’espai, esdevenen els punts primordials en aquesta recerca com a escultor, caminant sempre de la mà de l’exploració com a individu “.

Nei Albertí diu que “el fet de crear hauria d’estar alliberat de tota finalitat concreta. L’art és el vehicle per a que el joc esdevingui un fi. És a dir, el joc és l’eina més complerta per a explorar, buscar, triar i remenar múltiples opcions per a fer-nos créixer com a societat, i l’art, d’alguna manera, és el vernís que valida cada una d’aquestes opcions. L’art son instantànies del recorregut d’un laberint, on cada pas queda validat, on se’ns presenta com una veritat, com una certesa que ja ha sigut i que canviarà en el següent pas. I l’obra d’art és el certificat d’autenticitat d’aquella veritat fugaç que ens permetrà conquerir la següent. L’art és la flexibilitat en el seu màxim esplendor. L’art, en comptes d’oferir respostes, ha de ser capaç de generar preguntes. El meu art és una rebel·lió sobretot contra mi i espero que aquesta peça s’amotini amb força”.

neialberti.com